El costat amarg de la quinoa

Javier Guzmán – Dtor. de VSF Justicia Alimentaria Global
http://www.eldiario.es/diarisolidaritat/costat-amarg-quinoa_6_106099408.html

Aquest any 2013 ha estat declarat per l’ONU com l’Any Internacional de la Quinoa, en reconeixement als pobles andins. Segons l’ONU, l’expansió d’aquest cultiu pot ajudar a millorar de manera important la seguretat alimentària mundial.

La quinoa és un dels aliments més rics i complets que existeixen: conté els vuit aminoàcids essencials per a l’ésser humà i és conreada des de fa uns 5.000 anys en els Andes bolivians, peruans, equatorians i xilens. Segons la FAO, aquestes qualitats fan de la quinoa un aliment ideal per als països que pateixen de desnutrició, a més de ser un cultiu fàcil i barat de conrear, amb capacitat d’adaptar-se a altres continents i latituds.

Podria semblar, per tant, que estariem davant la solució als problemes d’un dels països amb majors índexs de fam crònica d’Amèrica Llatina, Bolívia. Segons dades de la FAO (2011), la fam afecta el 24 per cent de la població boliviana, uns dos milions de persones. Aquestes xifres resulten més que sorprenents si tenim en compte que Bolívia és el major productor de quinoa del món: proveeix el 46 per cent del mercat global.

Però, lluny de resultar una solució màgica per milers de persones, la quinoa s’ha convertit en tota una tendència alimentària en els països rics. És l’aliment saludable de moda i ha estat adoptat ràpidament en les dietes de milions de persones dels Estats Units i d’Europa. L’estat espanyol s’ha apuntat recentment a la tendència i el nostre consum de quinoa és ja de unes 175 tones a l’any.

Aquesta moda comença a convertir-se en un autèntic malson per a les poblacions més vulnerables de Bolívia. La nova demanda dels països rics ha provocat que el preu de la quinoa s’hagi triplicat en els últims sis anys. En aquest moment, el 90 per cent de la quinoa produïda a Bolívia surt del país i, com a conseqüència, el seu preu en el mercat intern bolivià també s’ha disparat.

Així, el que podia ser oportunitat per assegurar el dret a
l’alimentació s’ha convertit en un nou filó per a les empreses de l’agronegoci i en l’última volta de rosca sobre la població més vulnerable, la camperola. L’augment de la superfície conreada, que ha passat de 48.897 hectàrees al 2007 a 64.770 hectàrees al 2011, està provocant un desplaçament i un debilitament de l’agricultura familiar camperola, dedicada a l’alimentació i la subsistència.

Un cop més, queda en evidència que la solució a la fam no està en el descobriment de nous cultius màgics. Es tracta d’un problema polític. La quinoa reprodueix l’esquema del sistema alimentari que s’ha imposat a Bolívia i en tot el món. Un model que margina les polítiques dirigides a la sobirania alimentària i que vulnera el dret a l’alimentació, que aposta únicament per grans agronegocis exportadors.

Aquest canvi de model ha suposat que, a Bolívia, es passi d’una producció d’aliments en mans camperoles -un 80 per cent fa 20 anys-, al moment actual on el 78 per cent de la producció d’aliments està en mans de l’agronegoci i està dirigida pels preus i els mercats d’exportació.

La quinoa podria ser, si no la solució, una gran ajuda, si caigués a les mans adequades, les camperoles …

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s