L’OMC ataca de nou

En castellano en http://www.rebelion.org/noticia.php?id=175331

Javier Guzmán, Director de VSF Justícia Alimentària Global

Ens trobem a la recta final del full de ruta per a la preparació de la propera conferència de l’OMC (Organització Mundial del Comerç) .

Empesos per la nova onada neoliberal que recorre el món, els països del G-20 estan obstinats a fer reviure cadàvers que puguin servir a la seva estratègia, institucions i organismes profundament deslegitimats com l’FMI, el Banc Mundial i ara li toca a l’OMC .

Com si fos una pel·lícula de sèrie B, intenten reviure l’OMC del seu particular cementiri, on va ser enterrada l’any 2008, després d’en enorme fracàs de la negociació. Pel ritual de resurrecció s’ha preparat minuciosament tota una escenografia, la Conferència Ministerial que tindrà lloc a Bali (Indonèsia) aquest proper mes de desembre.

Conferència sobre la qual tots els analistes coincideixen que es tracta d’una conferència decisiva, o l’OMC aconsegueix un acord o haurà perdut la batalla definitivament d’estendre globalment les seves polítiques liberals.

Per a això , els EUA i la mateixa UE han estat aquests anys treballant dur i de forma soterrada a través de l’estratègia d’anar avançant en els temes més fàcils de resoldre i aconseguir una collita primerenca (early harvest), mentre es va teixint l’estratègia per l’acord en agricultura, la qual la pròpia OMC declara que és a prop.

Aquesta va ser la causa del fracàs de les últimes negociacions de l’OMC, la impossibilitat d’arribar a un acord en matèria d’agricultura entre països rics i els països empobrits. Els primers amb els EUA i EU al capdavant continuen en una defensa radical d’obrir els mercats, ampliar-los i provocar una total liberalització comercial de l’agricultura, mentre els segons defensen mecanismes de protecció per no posar en risc la seguretat alimentària de les seves poblacions.

Els països rics porten anys acusant als pobres que els subsidis que atorguen a la petita agricultura i consumidors pobres no està permetent l’eficiència dels mercats, però la realitat és ben diferent. En els primers acords de l’OMC es va decidir limitar els subsidis dels països rics en un 20%, en canvi van inventar els subsidis anomenats mediambientals o caixa verda on no hi ha límit, i ¿què creuen que va passar? Exactament això, que lluny de reduir-se s’han incrementat els darrers anys, arribant el 2006 a USA a 130.000 milions de dòlars i 90.000 a la UE, inundat els mercats dels països pobres de productes d’importació barats i destruint centenars de milers d’explotacions de agricultura familiar i camperola, convertint a països productors d’aliments en importadors.

Per contra, i aquí ve el parany, els països pobres no poden subsidiar els seus productes de la mateixa manera en l’hipotètic cas que tinguessin fons per a això, ja que l’acord obliga a tots els països a reduir els seus subsidis distorsionants. Així que si un país en desenvolupament no ha donat subsidis abans, no se’ls permet donar-los cap, a excepció d’una petita quantitat mínima i per tant no pot passar res a la caixa verda.

La pressió de les grans economies que semblaven adormides continuen vives, tot i que en les crisis alimentàries de 2008 i 2011 va quedar demostrat que no es tractava d’un temor infundat la necessitat de protecció dels països més pobres. Països que van haver de patir les enormes escalades de preus d’aliments bàsics, determinats per l’efecte dels mercats cada vegada més desregulats des de 1995 on es van reduir els aranzels i per les pràctiques especulatives, arribant a la xifra de 1.000 milions de persones famolenques.

Davant d’aquest nou embat neoliberal, ja s’està articulant un cop més la resistència global de camperols i d’altres moviments en defensa de la Sobirania Alimentària, el dret a l’ aigua i a la salut, l’ocupació, clima, les migracions, la lluita feminista, les finances i molts altres, com van fer en altres ocasions. Es preveu un calendari intens de mobilitzacions, perquè els pagesos saben bé com són els efectes devastadors que les polítiques de lliure comerç han tingut en les seves vides, unes polítiques al servei de grans empreses que posen en risc el dret a l’alimentació.

Serà un moment crucial on ens hi juguem molt però també serà el moment de treure l’agricultura d’una vegada per totes de l’OMC, i que sigui a Bali on aquesta finalment descansi en pau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s