El Dret a l’Aigua a la Serralada del Bálsamo

Quique Gornés, Enginyeria Sense Fronteres 

La setmana passada em va arribar una noticia des del municipi de Zaragoza a la Serralada del “Bálsamo” a El Salvador, la noticia es pot veure a la web d’ANDA.

La noticia explica que 7 comunitats periurbanes de Zaragoza han aconseguit sistemes d’abastament d’aigua potable gràcies a ANDA, que els ha construït.

Si no sabéssim res més, aquí es quedaria la noticia i tal dia farà un any. Però resulta que tenim més informació sobre aquestes comunitats, resulta que hi ha tota una història darrera d’aquesta noticia, una història com toca; amb bons i dolents; amb protagonistes i actors de repartiment.
Els protagonistes bons, evidentment, són les persones que viuen en aquestes comunitats i uns quants salvadorencs i salvadorenques més que, treballant en diferents organitzacions, porten un munt d’anys organitzant i mobilitzant la població per assolir els seus Drets.
Entre els dolents destaquen un grupet de persones, també salvadorenques, promotors urbanístics, constructors i especuladors en general. També hi tindríem uns quants buròcrates i funcionaris d’ANDA.
Per un cop, deixeu-me també parlar dels actors de repartiment, jo entre ells.

Per mi la història comença l’any 2001, quan Enginyeria Sense Fronteres i una organització salvadorenca (en aquell moment Cordes Bálsamo) inicien un procés anomenat Pla Director d’Abastament i Sanejament de Comunitats Rurals. Es tractava d’aixecar informació de les comunitats rurals de la serralada per buscar les millors alternatives per garantir el seu abastament d’aigua potable. En el primer any es van buscar alternatives per a una vuitantena de comunitats en 3 municipis, en 10 anys es va aixecar informació d’unes 700 comunitats d’11 municipis.

Des del principi ja es va veure que per unes comunitats de Zaragoza i San José Villanueva la cosa no pintava bé, la seva única possibilitat era que ANDA, que abastia el casc urbà dels municipis, allargués les canonades. A partir d’aquí es van començar un seguit de reunions amb els responsables tècnics i polítics d’ANDA per a que busquessin solucions, se’ls van presentar projectes i càlculs per convença’ls que era factible, però sense cap èxit.
Cap al 2005, Enginyeria Sense Fronteres, que seguíem treballant a la zona, varem decidir canviar de contrapart, l’organització local amb la qual es treballava, per iniciar el treball amb ACUA (Asociación Comunitaria Unida por Agua y la Agricultura).
Entre els anys 2006 i 2007, varem preparar un estudi de la inversió necessària per poder garantir el subministrament d’aigua a aquestes comunitats i el varem enviar a la comissió de pressupostos del parlament salvadorenc (via diputades del FMLN). Tampoc va funcionar.
I el 2009 fent recerca sobre les inversions d’ANDA, vam descobrir el FIHIDRO, del que ja us he parlat algunes vegades. Aquí teniu un parell de vídeos.

Va començar llavors la pressió sobre els promotors urbanístics i, amb el canvi de govern, la pressió directa sobre els responsables polítics. Comunicats, manifestacions, cartes, reunions,…

Doncs ara, a octubre de 2013, 800 famílies, unes 5.000 persones de les comunitats de Zaragoza (Zaite I i II, Miramar, Corinto II,  Corralito, San Antonio II i La Fuente I i II) han aconseguit tenir aigua potable amb nous sistemes d’abastament, allargant les canonades d’ANDA fins a les seves comunitats.
Com he dit abans, deixeu-me doncs que, només per una vegada, dediqui aquest escrit als actors de repartiment de la història que durant 12 anys han/hem estat treballant per aconseguir-ho, els que van estar, més enllà de la jornada laboral, deixant-se les celles i un tros de la salut mental com l’Eli, el Lluís, l’Oriol, la Teresa, la Marian, la Bàrbara, la Cristina, el Marc i uns quants més. També la trentena llarga de voluntaris i voluntàries que, tant des de casa com passant les vacances a El Salvador, van col·laborar aixecant la informació, fent els càlculs de les possibles alternatives d’abastament i tantes reunions, com la Laia, el Miquel, l’Ester, la Júlia, la Macarena, el Victor, la Milena, la Susanna, la Xènia, el Xavi, el Gerard, l’Alvaro, l’Anna i molts més.
12 anys es diuen molt ràpid, però suposen molta feina i molt d’esforç, i no hem acabat, que encara falten les comunitats de San José Villanueva.   
Aquesta història es pot dedicar també a tots aquells il·luminats que sentencien que destinar fons a les ONG no serveix per a res, que no són capaces d’aconseguir resultats.
Doncs resulta que els processos de desenvolupament, d’organització política i d’assoliment de Drets requereixen el seu temps i aquest temps no entra en els paràmetres dels projectes, els programes i les subvencions sinó en els paràmetres del compromís, la lluita i perseverança.
Tinguem-ho present també nosaltres per les lluites que tenim entre mans i pels Drets Socials que, dia rere dia, anem perdent.