La bombolla del cafè: 4 empreses transnacionals en controlen el 40 % del comerç mundial.

Un article del Javier Guzmán, Director de VSF Justícia Alimentària Global

En castellano en La Marea, 16/04/2014

L’OIC ( Organització Internacional del Cafè ) amb seu a Londres, acaba d’informar que el preu mitjà mensual del seu compost de cafè de referència arribà el mes passat el seu màxim en dos anys, 1,65 dòlars ( 1,19 euros ) la lliura, un augment del 20% respecte a febrer. Durant aquest mes de març el preu de cafè està enmig d’un festival de volatilitat en els mercats internacionals de matèries primeres, amb oscil · lacions de fins a un 10% en menys de deu dies, el que suposa el paradís per als bancs i fons que es dediquen a l’especulació alimentària .

Aquesta bombolla de preus aquest cop troba la seva explicació en la possible falta de subministrament provocat per un descens de la producció del Brasil , el primer productor del món, per l’actual sequera. Això alimenta els contractes de futur i el negoci borsari, que res té a veure amb la realitat de la producció i consum. Així l’OIC anuncia que "la variable més important en aquest moment és la mida de la collita del Brasil per 2014-2015, que comença a l’abril de 2014".

El cafè és un exemple nítid de com funciona l’actual sistema agroalimentari mundial, així observem que el 80% del cultiu del cafè mundial és produït per 25 milions de petits agricultors que reben un preu miserable, condemnats a l’eterna pobresa, i a sobreviure amb menys de 2 $ al dia. Per contra, el preu del cafè (fixat a les borses de Nova York i Londres) no ha fet més que fluctuar els últims anys, batent el seu rècord històric l’any 2011, però això no es trasllada en un augment de renda dels petits agricultors. En l’actual informe la pròpia OIC assenyala que si bé els augments de preus seran molt importants i que previsiblement s’acabin traslladant al consumidor, el valor del gra brut de cafè està encara molt per sota d’un nivell que garanteixi al productor la sostenibilitat a llarg termini d’aquest cultiu.

Durant l’any 2011 per exemple, es van produir prop de 8 milions de tones de cafè, de les quals 6,2 milions van ser exportats, això implica que els petits productors dels països del sud estan dedicant les millors terres a un producte per exportació que reprodueix una pobresa eterna, en lloc de dedicar-lo a cultius destinats a l’alimentació i l’estímul dels mercats i economies locals. Llavors si la pagesia no augmenta la seva renda ni tan sols en moments d’alça del preus . Qui es porta el guany d’aquest producte supervendes? Doncs ja poden imaginar, quatre empreses transnacionals que controlen el 40 % del comerç mundial del cafè i cinc empreses torradores i comercialitzadors que controlen el 50 % del mercat global.

Però això no és tot, en aquest nou ordre alimentari, a les transnacionals no en tenen prou amb el seu immens poder a la cadena alimentària, en els últims anys han anat més enllà i ara volen controlar l’última baula , la producció : per a això desenvolupen estratègies d’acaparament de terres en països del sud, expulsant sang i foc als camperols i camperoles. Els estats europeus no poden seguir ignorant la seva responsabilitat en aquest assumpte, és urgent abordar una regulació i control de l’actuació de les empreses fora de les fronteres europees, així com abordar una regulació estricta que acabi amb el fenomen de l’especulació alimentària que condemna a la fam i la misèria a milions de persones al món.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s