La Diplomàcia dels Valors

Un article d’en Miquel Carrillo, Enginyeria Sense Fronteres

En castellano en El Pais, 07/05/2014

En els últims dies s’ha negociat la missió de l’ONU de verificació de l’alto el foc al Sàhara Occidental, territori que, convé recordar sempre, roman ocupat il · legalment pel Marroc des de fa algunes dècades. Davant la complicitat del govern espanyol amb aquesta situació, la societat civil i alguns partits polítics han pres partit durant molts anys per denunciar l’atropellament a la legalitat internacional i la impunitat amb què el règim alauita viola sistemàticament els drets humans en aquell territori, per tal de mantenir la seva presència i dominació.

Per descomptat, han vingut a convertir-se en una altra diplomàcia, amb objectius i valors molt diferents de la que negocia vides alienes als despatxos de les ambaixades i no ha trepitjat mai la sorra del desert. Al Marroc li importa molt que la Minurso segueixi sent pràcticament l’única missió de l’ONU sense un mandat de vigilància dels drets humans. Amb aquesta impunitat s’assegura el control i el dosificació del terror entre una població brunyida en aquestes gairebé quatre dècades de conflicte. Controla, a més, l’espoli que realitza de les matèries primeres d’aquell territori, i juga fort i contra qui faci falta perquè l’status quo es mantingui. L’acord de pesca entre el Marroc i la UE va tirar endavant, gràcies a negociacions secretes i sota mà, malgrat el vot en contra del Parlament europeu, i ara desenes i desenes de camions pintats de blanc esperen el seu torn en els ports sahrauís per evacuar tones de peix de la forma més discreta possible.

Núria em confessa que va poder veure la marca d’alguna coneguda conservera gallega en aquests camions, tot i l’operació de camuflatge. Dies enrere va baixar als territoris ocupats, juntament amb una delegació catalana de parlamentaris, regidors i activistes, en coordinació amb altres tantes delegacions de l’Estat i europees, per pressionar in situ amb la seva presència en aquestes negociacions al voltant de la missió de la Minurso. Van ser retinguts durant algunes hores al seu hotel per apartar-los de les manifestacions que van tenir lloc al Aaiun i agredits amb pedres per la policia marroquina, mentre que altres companys aragonesos o noruecs eren expulsats del país sense contemplacions. La mateixa setmana, una altra diputada ha deixat el seu escó al Parlament per ser testimoni de les conseqüències de l’ocupació israeliana dels territoris palestins. Les vacances pagades per tots, com algun avesat lector de diaris electrònics titulava la missió sobre el terreny, es van haver allargar uns quants dies més, pel tancament de fronteres que Israel imposa a la regió. Segurament al mateix lector no li va importar en absolut que el President Mas acudís amb el seu seguici en el seu moment a tancar acords comercials amb la potència ocupant en aquesta part del món.

Sense el testimoni i la feina de totes aquestes persones, seria més difícil prendre consciència i denunciar situacions que sobrepassen qualsevol lògica i, sobretot, els principis que un Estat de Dret com Espanya hauria de defensar, al seu territori i fora d’ell. Gairebé al mateix temps, el ministre Margallo segueix amb la seva campanya perquè Espanya ocupi un seient al Consell de Seguretat de l’ONU, el mateix que no té el coratge de dotar la Minurso dels continguts obvis d’una missió en un territori ocupat. Però la Marca Espanya i els contractes amb sàtrapes de tota mena mereixen la poltrona. Afortunadament, el concepte de la diplomàcia ha canviat molt en els últims anys i la ciutadania té a la mà altres instruments i representants per exercir d’una altra manera. Perquè, senzillament, els drets humans siguin realment l’objectiu central de la nostra acció exterior, i no una frase grapejada i desproveïda de contingut en els discursos prefabricats de qualsevol recepció d’alt nivell. Perquè la solidaritat no es quedi en un simpàtic guarniment de les missions comercials o en moneda de canvi per congraciar-se amb possibles licitadors multimilionaris de nul pedigrí democràtic ..

Gràcies, simplement, per demostrar que hi ha altres diplomàcies que defensen valors molt diferents. I gràcies pel valor d’exercir-la , no és evident en els temps que corren seguir lluitant pel que creiem, més enllà de les nostres fronteres ..