Un article d’en Javier Guzmán, director de VSF-Justícia Alimentària Global
Publicado en castellano en La Marea, 27/05/2014
Una important crisi social plana sobre Amèrica Central. L’augment mitjà d’un grau centígrad en les temperatures, l’increment en les pluges i els desordres en la periodicitat d’aquestes s’assenyalen com a culpables de la propagació d’una malaltia, la Roya, fong (Hemileia vastatrix) que ataca la fulla del cafè i n’acaba reduint dràsticament la producció. L’existència de la malaltia era ben coneguda, però s’ha desbocat brutalment des de l’any 2012 , i ja ha atacat més de la meitat de les 933.000 hectàrees de cafè d’Amèrica Central. Mèxic la va patir especialment l’any passat, atacant més de 60.000 hectàrees, i va ser Chiapas i la seva gent la més malparada ja que van concentrar el 80 % dels terrenys afectats.
En aquesta temporada es tracta de tota Amèrica Central, on l’Organització Mundial del Cafè ha avaluat que ja la plaga ha arribat almenys 30% de les plantacions. Aquesta situació amenaça amb esdevenir una crisi econòmica i social de conseqüències gravíssimes per a milers de famílies, en països on gairebé meitat de la població viu en situació de pobresa. Davant d’aquesta amenaça, l’agència de cooperació internacional dels EUA han reaccionat invertint 5 milions de dòlars en la investigació ràpida de nous fungicides que puguin acabar amb la plaga, i això no perquè li interessi l’estabilitat de la producció i mercat del cafè, sinó que la veu d’alarma ha estat el possible èxode massiu de milers de camperols pobres a ciutats dels EUA.
Veient les dades, podríem pensar que es tracta d’una crisi conjuntural agrícola més i que s’assembla a altres episodis ja viscuts, però cal analitzar profundament perquè porta dins les claus de les crisis alimentàries del segle XXI que ja s’estan donant a llum. Efectivament, es tracta de crisis lligades estretament al canvi climàtic, els canvis de temperatura han tingut un efecte ràpid i radical en l’agressivitat del fong i també a la difícil predictibilitat del seu comportament. Crisis lligades a la pèrdua de biodiversitat i a l’establiment de monocultius que arrabassen terrenys a altres cultius autòctons dedicats a l’alimentació de la població. Fins i tot dins del propi cafè, es tracta d’un fong que ataca fonamentalment a la varietat de cafè aràbiga que concentra el 80% de la producció.
Crisis que provocaran una migració molt important de camperols, que acabaran abandonant les seves terres i cases per mal viure en entorns urbans i aprofundir en el procés insostenible de la desruralització. Crisi on els camperols perden, però on els bancs i grans fons d’inversió guanyen. Durant aquests mesos de març i abril el preu de cafè està en vivint una voràgine de volatilitat als mercats internacionals, i és aquí on guanyen aquests fons i on no els afecta ni importa la producció real ni les seves conseqüències.
Crisis que parlen de les solucions de naturalesa tecnològica que la gran indústria de l’agronegoci posarà en marxa per a les noves crisis. A curt termini un nou fungicida, amb una venda i benefici previst incalculable. A mitjà termini veuran vostès com es llancen al desenvolupament d’una nova varietat de cafè de laboratori. Crisis, finalment, que parlen del paper en què ha quedat relegada la cooperació internacional, no preocupada pel desenvolupament dels pobles sinó d’aplanar el camí a les inversions de grans multinacionals.
I els estats com responen? Lluny de veure aquest fong com un semàfor en vermell on aturar-se i reflexionar sobre les conseqüències de l’actual model alimentari globalitzat, l’analitzaran únicament com una gran oportunitat de negoci per a les grans empreses. Ja saben allò de que les crisis són sempre una oportunitat, però només per a uns pocs, a la resta els tocarà emigrar.
El Blog d'Àgora Nord Sud 